Quan el sol va començar la seva baixada, projectant un resplendor daurat sobre el jardí, l'Emma va tornar per a la seva rutina nocturna. L'escalfor del dia encara persistia a l'aire, però ara el jardí tenia una altra energia, més tranquil·la i més serena. L'Emma es va dedicar un moment a gaudir de la quietud abans de posar-se a treballar.
La seva primera tasca va ser comprovar si hi havia plagues. L'Emma va agafar la lupa i va caminar entre les fileres de verdures. Va inspeccionar de prop les fulles i les tiges, buscant qualsevol signe de pugons, erugues o altres plagues que poguessin danyar els seus cultius. Quan va trobar uns pugons en una planta de pebrot, els va treure amb cura i amb la mà i va ruixar la zona afectada amb una solució casolana d'all i sabó, un element dissuasiu natural per a moltes plagues del jardí.
A continuació, l'Emma va centrar la seva atenció en la poda. Va seleccionar les seves tisores de podar i es va traslladar a les plantes de tomàquet. Va retallar les ventoses, aquells petits brots que creixen entre la tija principal i les branques, per assegurar-se que l'energia de la planta es dirigís cap a produir fruits. També va retallar les fulles groguenques, cosa que podria ser un signe de malaltia o estrès. Aquesta poda acurada afavoriria un creixement més saludable i uns rendiments més abundants.
Una vegada feta la poda, va arribar el moment de l'estacament. L'Emma va agafar unes estaques de fusta i una corda, dirigint-se cap a les plantes de mongetes. Havien crescut considerablement i necessitaven suport per continuar la seva pujada. Va introduir les estaques al sòl al costat de cada planta i va lligar suaument les tiges a les estaques amb la corda. Aquest sistema de suport ajudaria a evitar que les plantes caiguin i a mantenir les mongetes netes i fàcils de collir.
A mesura que la nit es refredava, l'Emma es va centrar en la fertilització. Va barrejar un fertilitzant orgànic a la seva regadora i el va distribuir uniformement entre les plantes. L'alimentació d'aquesta nit els donaria un impuls nutricional durant la nit, donant suport al seu creixement i preparant-los per a l'endemà. L'Emma va triar un fertilitzant orgànic per assegurar-se que les seves verdures estiguessin sanes i lliures de productes químics nocius.
Finalment, l'Emma va fer un últim reg. El reg al vespre consistia més en mantenir la humitat del sòl que en remullar les plantes. Va utilitzar la seva mànega amb un broquet de polvorització suau, proporcionant una boira lleugera que mantindria les plantes hidratades durant la nit sense promoure el creixement dels fongs.
Amb les seves tasques acabades, l'Emma va netejar les seves eines i les va tornar al cobert, mantenint l'ordre que valorava. Va fer un últim passeig pel jardí, apreciant la bellesa tranquil·la del seu hort sota la posta de sol. Les plantes semblaven estar una mica més altes, les fulles giraven lleugerament per captar la llum restant del dia.
La rutina nocturna de l'Emma consistia tant en nodrir el seu jardí com en connectar-s'hi. Cada tasca, realitzada amb cura i atenció, va contribuir al pròsper ecosistema que havia creat. Quan tancava la porta del jardí, va sentir un profund sentiment de satisfacció i expectació per les collites que vindrien.